Quan， acabada la Guerra Civil， el franquisme imposa el seu règim dictatorial a Espanya， Joan Miró es refugia a Mallorca， on viu la família de la seva dona， Pilar Juncosa。 Des d'allà， i des del seu taller al passatge del Crèdit que encara conserva a Barcelona， Miró es concentra a continuar la seva obra i， el que és més sorprenent， a esdevenir una de les figures centrals de l'escena artística internacional de postguerra， des d'una Mallorca i una Barcelona miserables， derrotades i aïllades。 En aquest llibre fascinant， fruit d'una recerca escrupolosa en arxius públics i privats d'aquí i d'arreu del món， Josep Massot desvela la lluita ferotge de Miró per a mantenir el seu art en la innovació permanent i esquivar les pressions del règim franquista， i també la seva ètica de combat per donar exemple i ajudar les generacions joves， criades en la dictadura。 El llibre revela com van ser els amics antifeixistes nord-americans els qui el van salvar de l'aïllament durant la Segona Guerra Mundial， i com el MoMA， l'Escola de Nova York -Pollock， Motherwell， Rothko-， i artistes com Louise Bourgeois el van encimbellar com l'artista viu més influent del món。 Quan esclata la guerra freda cultural entre els Estats Units i la Unió Soviètica， Miró manté les seves conviccions d'un art que no estigui sotmès a cap estratègia econòmica ni política i defensa la llibertat de l'artista per damunt de tot。 Però a més d'una innovadora biografia de Miró， el llibre també detalla el paper de les noves avantguardes a la fi dels anys quaranta i la década dels cinquanta， revelant -entre altres aportacions- la sorprenent implicació de nazis refugiats a Espanya en la promoció de l'art abstracte。